EN TOTI SOLER I COMPANYIA

El passat 20 d’abril vaig fer cap al claustre de Sant Domènec de la Universitat de Girona, per escoltar el concert que es celebrava en commemoració del vintè aniversari de la mort de l’Ovidi Montllor. La vaig encertar de ple. El programa presagiava una vetllada formidable a través de noms tan il·lustres com els de J. Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, J.M. de Sagarra, Blai Bonet, Miquel Martí i Pol, Pere Quart i els mateixos Ovidi Montllor i Toti Soler, que eren els principals protagonistes de l’acte. Efectivament, el concert va complir amb escreix les expectatives, fins al punt d’arribar a emocionar-me de forma evident. Això només és possible quan l’excel·lència d’uns poemes i unes partitures es complementa amb unes interpretacions de qualitat excepcional. I aquest va ser el cas. La força narrativa d’en Joan Massotkleiner, la sensibilitat musical de la Gemma Humet, la riquesa harmònica que desprèn la guitarra d’en Toti Soler i el talent de tots plegats, varen constituir el contrapunt just perquè els textos dels poetes citats lluïssin el seu màxim esplendor. En un temps de culte exagerat a la vulgaritat com el que ens ha tocat viure, l’esforç contra corrent d’aquests artistes per mantenir-se fidels als seus principis representa una alenada d’aire fresc. I també un cant a l’esperança perquè, mentre perduri, tindrem la porta oberta a la possibilitat que aquest país, culturalment tant miserable, acabi adonant-se dels seus errors i decideixi fer-se mereixedor dels artistes que l’honren.