Un dels primers músics d’aquest país a practicar sense vergonya i amb encert el que avui es tracta quasi d’un descobriment antàrticla fusió, el mestissatge, digueu-ne com vulgueu… El seu llenguatge musical, construït de sons mediterranis, jazz, flamenc i la música clàssica que li va donar aixopluc durant la seva formació acadèmica, no ha necessitat mai reciclatge, perquè mai no ha perdut vigència.
| Avui, 13.11.2002 |