Transformats en aquest aixre d’acords i de veu, els poemes fan el camí pel qual van ser destinats un dia: arribar dins nostre pel més i inesperat dels sentits, com una olor, com un record, sense esforç però plens de vida. Si el destí de l’art és crear un estat d’ànima, l’art del Toti Soler, l’art de construir cançons amb poemes, és un art que ens fa sentir l’ànima més lliure i més plena. Més lliure per la música, més plena amb les paraules.
| Sílvia Amigó El 3 de vuit, 19.01.2001 |